Joana Demestre. ART & ARTTERÀPIA.
artterapia, artterapiabcn,arteterapiabcn, waldorf, antroposofia, artesaludable, cancer, malaltiescronicas, artterapiaantroposificabcn,arteterapiaantroposoficabcn,artterapiabarcelona,arteterapiabarcelona,arteterapiaantroposificabarcelona,artterapiaantroposoficabarcelona, arteterapia, artterapia, escultura, dibujo, joana demestre,pigmentos, acuarelas, barro, dibuix, fang, pigments, artbarcelona, escultures, sculpture, esculpturebarcelona, sculpturespain, esculturaespaña, madera, woodcarving,arteenmadera, esculturasmadera,esculturasregalo, esculturasvitral, vitral, vitrall,
22593
post-template-default,single,single-post,postid-22593,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,select-theme-ver-3.5.2,wpb-js-composer js-comp-ver-5.0.1,vc_responsive

Respirant llum

 

A l’Abril de 2016 va venir a les sessions d’artteràpia una dona encuriosida i amb ganes de provar. Volia experimentar amb l’art, feia molts anys que no ho feia, el seu pare era un artista i ella ho havia deixat en la seva infància i ara, en la maduresa se sentia bloquejada artísticament. Després d’un any venint un cop per setmana, amb una constància i compromís total, fent diferents exercicis, ella mateixa va veure que li costava molt pintar el sol i la llum i que moltes vegades mentre pintava li costava agafar aire, es cansava i tenia tos. Al finalitzar les sessions ella escrivia com s’havia sentit al pintar i m’ho enviava per e-mail. Ha sigut molt generosa perquè m’ha donat permís per a compartir el últim treball artístic a través del Blog. És un exercici molt bonic i profund i crec que les imatges i els textes que ella pinta i escriu parlen per si sols. Estic agraida de compartir aquest moments , on l’art arriba directe al cor.

 

Tècnica: Pigment en pols. Treball amb les mans posant els pigments sobre el paper. 5 sessions

 

1a sessió. LLum per al meu germà.


Conscient que quan dibuixo amb la Joana, penso que és millor el que fa l’altre i copio. Aquesta vegada vaig aconseguir seguir la meva “idea”. Encara no se deixar que surti qualsevol cosa, el meu cap decideix. Ella em va parlar d’una llum que abraça, em va agradar i vaig dibuixar això. Els pigments són dolços, no hi ha intermediari entre les meves mans i el paper. Les transicions dels colors càlids em resulten fàcils, les dels colors freds difícils. Els colors càlids m’agraden, em donen calor i vida. En voler tancar, acabar i voler posar blaus, va començar la complicació, la tos, tal com ha començat quan escric aquesta part. El meu estat d’ànim durant el dia va ser de força interna, de llum interna.

 

2a Sessió. Apertura

Em posso devant d’un paper en blanc, escoltant les indicacions de la Joana. En blanc tant el paper com jo. Alguna cosa es diferent. No tinc una idea de lo que voldria fer, tampoc vull tenirla. La Joana m’indica mes o menys el moviment de les mans, un moviment expansiu? I quines parts he d’utilitzar amb les mans. Em quedo amb una frase: “Llum pel camí de tota la família”. Amb aquestes indicacions començo tímidament dibuixen allò que per a mi és llum i em surt una flama groga que es va transformant en una vagina, una papallona, un altre cop la flama i finalment una flor. Avui la meva actitud ha sigut diferent davant el paper i el resultat ha sigut molt il·luminador. Tinc ganes de repetir.

 

3a Sessió. El Camí

Em poso davant del paper sense timidesa però el no saber que sortirà em dóna incertesa. Començo a agafar els pigments a poquets i noto que m’atreveixo més. Intento controlar fixant-me idees a la ment. I esborrant-les després. La Joana em parla de flama, però per a mi és foc, si dibuixo una flama em surt el foc i vull dibuixar llum. Surt un camí il·luminat. Amb uns pistils (per als)(germans). Avui m’he adormit al tren de tornada, la sessió m’ha deixat esgotada. La sensació és d’esgotament total amb sensació d’incomoditat en el meu cos. Seguim !!!

 

4a Sessió. Camí DE SORTIDA

Em fan mal els braços. Agulletes. Del control. Quan era petita no estava present al meu cos. Em despistava, queia a la piscina vestida, estava en el meu món màgic i quan em treien em passava alguna cosa. Avui sí que veig un camí al dibuix. Veig un camí, el de la llum del meu interior que comença a trobar la sortida. Una abraçada.

 

5a Sessió. JO

Em mostro tal com sóc. Deixo que surti el meu jo de dintre meu. El meu jo m’ofegava dintre i només traient-ho amb llum, suaument i amb molt d’afecte podré respirar sense obstacles. Sóc jo la tulipa vermella. Em costarà una mica obrir-me però tant de bo pogués, per viure cada moment amb molta intensitat i fent el que realment desitjo. Moltes gràcies estimada Joana. Gràcies per fer possible aquest nou naixement.