Blog ✅
Joana Demestre
joanademestre,joanademestreart,escultura,esculturabarcelona,madera,fusta,vitrall,vitral,sculpture,sculpturebarcelona,woodsculpture,artbcn,artebarcelona,woodart, artgalery,bcngaleria
1815
paged,page-template,page-template-blog-large-image,page-template-blog-large-image-php,page,page-id-1815,paged-5,page-paged-5,ajax_fade,page_not_loaded,,select-theme-ver-3.5.2,wpb-js-composer js-comp-ver-5.0.1,vc_responsive


 

Escultura i Vitrall

 

Des de que vaig començar amb fer escultures sempre volia posar color a la fusta, tenyir-la i crear tons nous… amb el temps he anat veient que la fusta no sempre és amiga dels colors i que no es el mateix llenguatge que el que pot ser un dibuix o una pintura.

 

Fa un parell d’anys vaig pensar que seria bonic unir escultura i vidre, la presència i solidesa de la fusta amb la transperència i el color del vidre, Forces complemetàries una amb l’altre. un binomi perfecte.
Sempre m’han agradat els vitralls, al pis on vaig passar la meva infància n’hi havia un, ara m’encantaria tornar-lo a veure, potser ja no existeix i han transformat el pis en un despatx, o potser si, em queda l’esperança que algú amb sensibilitat l’haurà conservat com un privilegi i un honor de tenir una joia com aquesta.

 

Per Nadal vaig fer un curs de vitralls tècnica Tiffany amb el mestre vitraller Joan Serra Renom de Sabadell.

 

Aqui us presento el meu primer vitrall escultòric… de moment la fusta de base per aguantar el vitrall i anar superant els reptes tècnics  i artístics del vitrall, estic entusiasmada amb el repte i confio en que sortiran objectes meravellosos.

 

Aquest vitrall és pel meu pare que fa poc va fer 80 anys i ell qui m’ha ensenyat a estimar l’art i que hem compartit  hores parlant d’art que tant ens apassiona.

 

És un homenatge a la pintora i artista polifacètica Sonia Delaunay que a tots dos ens agrada moltissim.

 

 

 

 

 

4

Transformació d’una planta

 

Aquest trimestre passat en les sessions d’artteràpia una dona va fer un exercici d’artteràpia preciós.
Feia molt poc temps que s’havia mort el seu pare i li vaig proposar fer l’exercici de la Transformació d’una planta o d’un abre, desde que es llavor fins a que mor.
Es un exercici molt bonic de fer sobretot en casos de pèrdua d’una persona estimada com pot ser una mort o una separació de parella.

 
Es treballa posant pigments de colors en pols amb les mans sobre el paper, deixant-los lliscar. En cada sessió setmanal es fa un dibuix i s’experimenta a través de la forma i del color.

 
Poden sortir coses que diuen com esta la persona en aquell moment i que vivencia i pot transformar. A través de l’art i del color no hi ha engany, surt l’essencia,
NOMÉS CAL ESCOLTAR-HO.

 
Ella diu:
” …. A cada sessió allà estava jo amb la meva amiga arterapeuta Joana. Quan em posaves el paper i els pigments a l’abast sentia com les mans no podien més que començar una dança que impregnava de colors i formes el blanc intents del full, era un no pensar on tot fluia fins que arribava a port amb un dels regals més bonics que ens podem fer: la nostra petita obra d’art que sanadora i reconfortant em retornava tot allò que portava dins.
Una bonica experiència molt recomanable, gràcies Joana per compartir el camí i donar-li forma en totes les seves dimensions. T’estimo ….”

 
Jo contesto:
  “Gràcies per el teu escrit, m’ha arribat al cor. Per a mi ja ho saps ha sigut un treball molt especial i l’he disfrutat molt!”

 

Transformació d’una planta. en 8 passos, 1 per semana. 2n trimestre 2017

 

6

Matthias Girke, médico antroposófico

 

En la contra de La Vanguardia del passat 6 de Març del 2017 L’Ima Sanchis entrevistava a Mathias Girke, metge antroposòfic.  Aquest metge no el conec però m’agrada el que diu apostant per una medicina antropòsofica integrativa. També m’ha fet feliç que parles de aplicar l’artteràpia en pacients malalts de càncer.

 

Ampliamos la medicina oncológica habitual con otras terapias y medicinas naturales como el muérdago, que mata las células cancerígenas y estimula el sistema inmunológico. Hacemos quimioterapia con este compuesto natural, sobre el que se han hecho ya amplios estudios.


 
¿Qué otros tratamientos incorpora la medicina antroposófico-integrativa?

 

El médico, el psicólogo y la enfermera que se encargan del paciente deciden junto con él qué terapias complementarias le convienen. Utilizamos la arteterapia, la musicoterapia y la euritmia, que es la terapia del movimiento.

 

Póngame un ejemplo de cómo se aplican.

 

El estrés y la tensión debilitan el sistema inmunológico. A un paciente estresado la musicoterapia le ayuda a soltar la tensión. La euritmia creativa es como una meditación en movimiento, y sus efectos fisiológicos están hoy muy documentados.

¿Por qué la euritmia y la arteterapia y no el yoga o la risoterapia?

Cada disciplina se ajusta a la persona y la enfermedad. Una persona con diabetes debe estar activa con las manos, y es muy bueno que haga modelado, mientras que a un paciente depresivo le ayudará pintar con colores luminosos.

¿Han comprobado la efectividad?

Por supuesto. Incluso sabemos que es de enorme importancia cómo está pintado un hospital. Para las personas que sufren anímicamente, el color tiene un significado muy importante. La arquitectura de un hospital tiene que estar orientada al ser humano.

Anem avançant i obrint al mon camins que encara que ens semblin nous tots els coneixem. Si voleu llegir la entrevista completa aquí va el link

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20170306/42565761544/hay-que-centrarse-en-fortalecer-la-salud-y-no-en-la-enfermedad.html

0

En procés

Aquesta és l’escultura que estic fent ara. Fusta de granadilla.
Fusta de beta molt densa, olor de xocolata i molt oliosa

 

Escultura

 

0

El poder del arte

 

Experiencia que la psiquiatra-médico Elisabeth Kubler Ross tubo cuando trabajaba siendo joven en una clínica psiquiátrica.

 

“…Era esquizofrénica y catatónica, y estaba clasificada entre los incurables. Durante años se había pasdo los días de pie sin moverse de sitio en el patio. Nadie recordaba que alguna vez hubiera dicho una palabra….

Pero una vez estuvo a mi cuidado, la traté como a las demás. La obligaba a realizar tareas y a ponerse en medio del grupo para las fiestas de celebración , como navidad y Chanuak, e incluso su propio cumpleaños. Al cabo de casi un año de atención, por fin habló. Ocurrió durante una terapia de actividades artísticas, mientras dibujaba. Un médico se detuvo mirar lo que estaba dibujando y ella le pregunto. ¿ Le gusta?

Al cabo de poco tiempo Rachel salió del hospital, se busco una casa para vivir sola y se dedico a la terapia artística.”

 

Texto extraido del libro “La Rueda de la vida” (1997) .
Elisabeth- Kübler-Ross. (1926-2004).

Artterapia per adolescents

0