Blog ✅
Joana Demestre
joanademestre,joanademestreart,escultura,esculturabarcelona,madera,fusta,vitrall,vitral,sculpture,sculpturebarcelona,woodsculpture,artbcn,artebarcelona,woodart, artgalery,bcngaleria
1815
paged,page-template,page-template-blog-large-image,page-template-blog-large-image-php,page,page-id-1815,paged-4,page-paged-4,ajax_fade,page_not_loaded,,select-theme-ver-3.5.2,wpb-js-composer js-comp-ver-5.0.1,vc_responsive


 

Respirant llum

 

A l’Abril de 2016 va venir a les sessions d’artteràpia una dona encuriosida i amb ganes de provar. Volia experimentar amb l’art, feia molts anys que no ho feia, el seu pare era un artista i ella ho havia deixat en la seva infància i ara, en la maduresa se sentia bloquejada artísticament. Després d’un any venint un cop per setmana, amb una constància i compromís total, fent diferents exercicis, ella mateixa va veure que li costava molt pintar el sol i la llum i que moltes vegades mentre pintava li costava agafar aire, es cansava i tenia tos. Al finalitzar les sessions ella escrivia com s’havia sentit al pintar i m’ho enviava per e-mail. Ha sigut molt generosa perquè m’ha donat permís per a compartir el últim treball artístic a través del Blog. És un exercici molt bonic i profund i crec que les imatges i els textes que ella pinta i escriu parlen per si sols. Estic agraida de compartir aquest moments , on l’art arriba directe al cor.

 

Tècnica: Pigment en pols. Treball amb les mans posant els pigments sobre el paper. 5 sessions

 

1a sessió. LLum per al meu germà.


Conscient que quan dibuixo amb la Joana, penso que és millor el que fa l’altre i copio. Aquesta vegada vaig aconseguir seguir la meva “idea”. Encara no se deixar que surti qualsevol cosa, el meu cap decideix. Ella em va parlar d’una llum que abraça, em va agradar i vaig dibuixar això. Els pigments són dolços, no hi ha intermediari entre les meves mans i el paper. Les transicions dels colors càlids em resulten fàcils, les dels colors freds difícils. Els colors càlids m’agraden, em donen calor i vida. En voler tancar, acabar i voler posar blaus, va començar la complicació, la tos, tal com ha començat quan escric aquesta part. El meu estat d’ànim durant el dia va ser de força interna, de llum interna.

 

2a Sessió. Apertura

Em posso devant d’un paper en blanc, escoltant les indicacions de la Joana. En blanc tant el paper com jo. Alguna cosa es diferent. No tinc una idea de lo que voldria fer, tampoc vull tenirla. La Joana m’indica mes o menys el moviment de les mans, un moviment expansiu? I quines parts he d’utilitzar amb les mans. Em quedo amb una frase: “Llum pel camí de tota la família”. Amb aquestes indicacions començo tímidament dibuixen allò que per a mi és llum i em surt una flama groga que es va transformant en una vagina, una papallona, un altre cop la flama i finalment una flor. Avui la meva actitud ha sigut diferent davant el paper i el resultat ha sigut molt il·luminador. Tinc ganes de repetir.

 

3a Sessió. El Camí

Em poso davant del paper sense timidesa però el no saber que sortirà em dóna incertesa. Començo a agafar els pigments a poquets i noto que m’atreveixo més. Intento controlar fixant-me idees a la ment. I esborrant-les després. La Joana em parla de flama, però per a mi és foc, si dibuixo una flama em surt el foc i vull dibuixar llum. Surt un camí il·luminat. Amb uns pistils (per als)(germans). Avui m’he adormit al tren de tornada, la sessió m’ha deixat esgotada. La sensació és d’esgotament total amb sensació d’incomoditat en el meu cos. Seguim !!!

 

4a Sessió. Camí DE SORTIDA

Em fan mal els braços. Agulletes. Del control. Quan era petita no estava present al meu cos. Em despistava, queia a la piscina vestida, estava en el meu món màgic i quan em treien em passava alguna cosa. Avui sí que veig un camí al dibuix. Veig un camí, el de la llum del meu interior que comença a trobar la sortida. Una abraçada.

 

5a Sessió. JO

Em mostro tal com sóc. Deixo que surti el meu jo de dintre meu. El meu jo m’ofegava dintre i només traient-ho amb llum, suaument i amb molt d’afecte podré respirar sense obstacles. Sóc jo la tulipa vermella. Em costarà una mica obrir-me però tant de bo pogués, per viure cada moment amb molta intensitat i fent el que realment desitjo. Moltes gràcies estimada Joana. Gràcies per fer possible aquest nou naixement.

 

0

Treball en parella

Durant quatre setmanes he compartit la vivència artística amb dues dones que volien experimentar amb l’artteràpia. Amb el cor obert, sense prejudicis, deixant que les seves mans llisquessin amb el pigment sobre el paper. Sota la mateixa premissa … Cada dia una proposta nova enllaçant amb l’exercici de la setmana anterior. El resultat és aquest, expressar el que es porta a dins, a vegades costa, a vegades sorprèn, a vegades agrada, a vegades no … Sempre parla d’elles mateixes. Gràcies noies… al Setembre continuem!

0

Pintar a través d’un conte

 

Impressionant, un bonic treball fet en aquarel.la durant set setmanes un cop a la setmana per un nen d’onze anys.

 

Fixeu-vos en la riquesa dels colors, els diferents tons, la intensitat, la forma i el motius.
A través d’un conte en imatges els nens poden expressar el que a vegades en paraules no saben dir.

 

Els dibuixos ens parlen de com està, de que és el que sent i el que li passa, cada setmana una part del conte i veiem com es va transformant i asserenant.

 

 

0

Escultura i Vitrall

 

Des de que vaig començar amb fer escultures sempre volia posar color a la fusta, tenyir-la i crear tons nous… amb el temps he anat veient que la fusta no sempre és amiga dels colors i que no es el mateix llenguatge que el que pot ser un dibuix o una pintura.

 

Fa un parell d’anys vaig pensar que seria bonic unir escultura i vidre, la presència i solidesa de la fusta amb la transperència i el color del vidre, Forces complemetàries una amb l’altre. un binomi perfecte.
Sempre m’han agradat els vitralls, al pis on vaig passar la meva infància n’hi havia un, ara m’encantaria tornar-lo a veure, potser ja no existeix i han transformat el pis en un despatx, o potser si, em queda l’esperança que algú amb sensibilitat l’haurà conservat com un privilegi i un honor de tenir una joia com aquesta.

 

Per Nadal vaig fer un curs de vitralls tècnica Tiffany amb el mestre vitraller Joan Serra Renom de Sabadell.

 

Aqui us presento el meu primer vitrall escultòric… de moment la fusta de base per aguantar el vitrall i anar superant els reptes tècnics  i artístics del vitrall, estic entusiasmada amb el repte i confio en que sortiran objectes meravellosos.

 

Aquest vitrall és pel meu pare que fa poc va fer 80 anys i ell qui m’ha ensenyat a estimar l’art i que hem compartit  hores parlant d’art que tant ens apassiona.

 

És un homenatge a la pintora i artista polifacètica Sonia Delaunay que a tots dos ens agrada moltissim.

 

 

 

 

 

4

Transformació d’una planta

 

Aquest trimestre passat en les sessions d’artteràpia una dona va fer un exercici d’artteràpia preciós.
Feia molt poc temps que s’havia mort el seu pare i li vaig proposar fer l’exercici de la Transformació d’una planta o d’un abre, desde que es llavor fins a que mor.
Es un exercici molt bonic de fer sobretot en casos de pèrdua d’una persona estimada com pot ser una mort o una separació de parella.

 
Es treballa posant pigments de colors en pols amb les mans sobre el paper, deixant-los lliscar. En cada sessió setmanal es fa un dibuix i s’experimenta a través de la forma i del color.

 
Poden sortir coses que diuen com esta la persona en aquell moment i que vivencia i pot transformar. A través de l’art i del color no hi ha engany, surt l’essencia,
NOMÉS CAL ESCOLTAR-HO.

 
Ella diu:
” …. A cada sessió allà estava jo amb la meva amiga arterapeuta Joana. Quan em posaves el paper i els pigments a l’abast sentia com les mans no podien més que començar una dança que impregnava de colors i formes el blanc intents del full, era un no pensar on tot fluia fins que arribava a port amb un dels regals més bonics que ens podem fer: la nostra petita obra d’art que sanadora i reconfortant em retornava tot allò que portava dins.
Una bonica experiència molt recomanable, gràcies Joana per compartir el camí i donar-li forma en totes les seves dimensions. T’estimo ….”

 
Jo contesto:
  “Gràcies per el teu escrit, m’ha arribat al cor. Per a mi ja ho saps ha sigut un treball molt especial i l’he disfrutat molt!”

 

Transformació d’una planta. en 8 passos, 1 per semana. 2n trimestre 2017

 

6

Matthias Girke, médico antroposófico

 

En la contra de La Vanguardia del passat 6 de Març del 2017 L’Ima Sanchis entrevistava a Mathias Girke, metge antroposòfic.  Aquest metge no el conec però m’agrada el que diu apostant per una medicina antropòsofica integrativa. També m’ha fet feliç que parles de aplicar l’artteràpia en pacients malalts de càncer.

 

Ampliamos la medicina oncológica habitual con otras terapias y medicinas naturales como el muérdago, que mata las células cancerígenas y estimula el sistema inmunológico. Hacemos quimioterapia con este compuesto natural, sobre el que se han hecho ya amplios estudios.


 
¿Qué otros tratamientos incorpora la medicina antroposófico-integrativa?

 

El médico, el psicólogo y la enfermera que se encargan del paciente deciden junto con él qué terapias complementarias le convienen. Utilizamos la arteterapia, la musicoterapia y la euritmia, que es la terapia del movimiento.

 

Póngame un ejemplo de cómo se aplican.

 

El estrés y la tensión debilitan el sistema inmunológico. A un paciente estresado la musicoterapia le ayuda a soltar la tensión. La euritmia creativa es como una meditación en movimiento, y sus efectos fisiológicos están hoy muy documentados.

¿Por qué la euritmia y la arteterapia y no el yoga o la risoterapia?

Cada disciplina se ajusta a la persona y la enfermedad. Una persona con diabetes debe estar activa con las manos, y es muy bueno que haga modelado, mientras que a un paciente depresivo le ayudará pintar con colores luminosos.

¿Han comprobado la efectividad?

Por supuesto. Incluso sabemos que es de enorme importancia cómo está pintado un hospital. Para las personas que sufren anímicamente, el color tiene un significado muy importante. La arquitectura de un hospital tiene que estar orientada al ser humano.

Anem avançant i obrint al mon camins que encara que ens semblin nous tots els coneixem. Si voleu llegir la entrevista completa aquí va el link

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20170306/42565761544/hay-que-centrarse-en-fortalecer-la-salud-y-no-en-la-enfermedad.html

0