Joana Demestre | Bio
Joana Demestre. ART & ARTTERÀPIA.
arte terapia, artterapia, escultura, dibujo, joana demestre, viladevall, pigmentos, acuarelas, barro, dibuix, fang, pigments,
21659
page-template-default,page,page-id-21659,ajax_fade,page_not_loaded,,select-theme-ver-3.5.2,wpb-js-composer js-comp-ver-5.0.1,vc_responsive

Joana Demestre Vialdevall

“El que pensis, ho seràs, el que sentis, ho atrauràs; el que imaginis, ho crearàs”

Buda

Joana Demestre Viladevall

Barcelona 1969

 

La Joana és vital i té una mirada intensa, clara d’un verd transparent, com el mar que tant s’estima. Les seves mans són mans d’artesana-artista (artesana, per les hores que passa tocant, triant i treballant fusta i pigment; artista per la visió que té de cada peça abans d’elaborar-la, i perquè viu el procés amb entrega total). La seva veu musical transmet optimisme, igual que la seva obra. Estem davant d’una persona sincera, apassionada, profunda, original. Sí, l’estic definint a ella, però també la seva obra. Sincera, apassionada, profunda, original.

 

Tant ella com l’obra que surt de les seves mans tenen molts valors i un d’ells és la voluntat de connexió amb el que ens envolta, amb la natura primordial, els seus ritmes i cicles. I també amb el més transcendent.

 

A part d’això, la Joana és generosa i vol compartir els seus coneixements de teràpia a través de l’art, o, oferint sessions individuals i de grup d’artteràpia a persones de totes les edats i condicions.

 

L’impuls creatiu de la Joana Demestre només és comparable a la seva voluntat d’ajudar a fer d’aquest món un lloc més amable i serè.

 

Text escrit per Meritxell Martí.
Amiga escriptora.

 

 

Parlem amb la Joana 

 

Preguntes fetes per Meritxell Martí

 

Quan et vas enamorar del color?

 

El primer record que en tinc és quan tenia deu anys i els meus pares ens van dur, als meus germans i a mi, a veure una exposició de Joan Miró a la seva fundació. Tinc el record impactant dels quadres plens de color, sobretot els d’una sèrie que es diu Blau. Després van venir més artistes relacionats amb el color: Paul Klee, Sonia Delaunay, Jean Dubuffet, Kandinsky, Llorenç Artigas, Emile Nolde, etc. El color és a la natura, al cel, al mar, a la nit…. Tots som color! I només cal descobrir-lo.

 

Per què la fusta? D’on et ve aquesta passió?

Un dia vaig conèixer un pintor que es diu Torres García. A part de la seva faceta com a pintor constructivista, va muntar una empresa de joguines de fusta que són una meravella, i me’n vaig enamorar. Va ser el meu primer referent, que es va anar ampliant amb Alexander Girald, Naef, Chillida, Jean Arp, Isamu Nogush o Barbara Hewworth. Cap a l’any 2005, cansada de tantes hores davant de l’ordinador treballant com a dissenyadora gràfica, vaig començar a fer joguines de fusta que van evolucionar en figures artístiques, per acabar amb les escultures actuals.

 

De la fusta no en sabia res. Ha estat una descoberta gradual, sobretot des de l’any 2012, al TallerBDN, on tinc el meu taller d’escultura. Amb l’ajut del meu amic i mestre, l’escultor Ramon Teixidó i Camí, he après a estimar la fusta. És tot un món que, a més, lliga molt bé amb el color.

 

Com arribes a l’artteràpia?

Va ser un cúmul de casualitats. Jo acabava de passar una etapa molt trista i intensa de la meva vida i, tot d’una, vaig començar a dibuixar amb el llapis. Un altre factor va ser que el meus fills entressin a l’escola El til.ler, on vaig descobrir la pedagogia Waldorf . Un dia, una mare de l’escola em va dir: “Joana, a tu que t’agrada tant el color i que sempre en parles, podries apuntar-te a un curs d’artteràpia que fa una mestra suïssa”. Així ho vaig fer. El curs va ser un impacte molt fort per a mi, i al cap d’un temps vaig fer la formació en artteràpia.

Què pot fer l’artteràpia que no pugui fer la psicoteràpia?

Són llenguatges diferents: els artterapeutes no som psicòlegs, ni metges. L’ideal seria que els pacients amb algun desequilibri físic, psíquic o emocional vinguessin a fer les sessions d’artteràpia a través d’una prescripció mèdica o psicològica, com fan a Alemanya, Suïssa o Anglaterra. Aquí encara queda camí per recórrer, tot i que hi ha professionals de la medicina que ho estan fent. L’artteràpia acompanya la persona perquè sigui la responsable del seu procés de transformació.

 

Diries que tens una “missió” de vida? Quina és?

Viure i gaudir. Ser un mateix i donar amor al món que ens envolta. És una feina senzilla i alhora complicada! Jo vull oferir i compartir ART amb les persones, ja sigui a través de les escultures i dibuixos que faig o mitjançant l’artteràpia.

 

Joana, què ens falta, com a societat?

No ens fa falta res. Anem evolucionant com a espècie, cada persona, animal o planta evoluciona en el seu nivell de consciència.

 

Com pot l’art transformar el món? Realment és possible?

L’art pot fer transformar les persones, si ho desitgem. El seu poder és infinit, si el sabem utilitzar i en tenim ganes. En la prehistòria i l’antic Egipte l’art era sagrat. Mica en mica, això s’ha anat perdent fins avui, on l’art ja ni s’ensenya a moltes escoles. Quin greu error! L’art és, per a mi, una connexió amb nosaltres mateixos i la nostra essència. És allò invisible que ens fa diferents i únics, i alhora iguals els uns amb els altres.